La veu de desembre
Fila teranyines
De neu i de glaç.
Les esfilagarsades teranyines enfilen, aquest mes, els records tendres de bells Nadals. Aquells Nadals perduts i empolsinats que només treuen el nas sempre per desembre. Reneixen els ulls dels infants que no coneixen la guerra, ni el joc brut dels homes malalts. S’hi enfilen les festes, tions i regals, les cantades fresques, al caliu de la llar.
La veu de desembre
Fila teranyines
De neu i de glaç.
Ara, la mirada cerca Nadals sense tristeses, i no sap, pobreta, que s’han acabat. Que en fer-se gran hom observa la sang, el poder, la lluita, la mort que s’arrecera en qualsevol forat. Els ulls incrèduls fiten l’enfilall de tanta ignorància. Però només troba un collaret de mentides, venudes en acabar-se l’any. I descobreix, en fer-se gran, que tot era una farsa, que no existeix l’esperit de Nadal, que tot és la manera, cruel i interessada, de vendre’ns el que no ens cal.
La veu de desembre
Fila teranyines
De neu i de glaç.
I jo, amb la meva veu petita, tan sols us desitjo, per aquest nadal, un bri de llum d’esperança que il·lumini la nit més llarga de l’any.
2 comentaris:
Quina certesa, Maria!
Les mentides del Nadal ens acompanyen fins que descobrim la veritat, i és cert, no ho vius mai més igual.
Ens queda, Gemma, la màgia del temps: el dia comença a crèixer i l'ànima sembla que creix amb ell, per continuar la roda eterna que forma la vida.
Gràcies per llegir-me, wapaaa
Publica un comentari a l'entrada