Un raig de llum,
trenca la tenebra,
busca embogit uns ulls,
per tenir sentit:
travessa boscos,
valls desertes.
Dins la foscor.
Hi cerca la mirada.
A la fi,
exhaust,
esclata en plors negres,
en el mur
sol,
voraç,
etern insatisfet,
de la ignorància.
Maria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A mi també m'espanta la ignorància, però si suposem que el raig de llum surt d'una mirada, ja tenim la consciència ...
Un dia vaig pensar:
si els ulls són la mirada de l'ànima, la música és la mirada de l'univers.
M'agraden els teus poemes perquè diuen una sola cosa concreta i essencial...
Potser la música és aquella paraula que no troba explicació, aquell sentiment que no té paraules, aquella veu del cor que no pot ser analitzada ni classificada... potser entre el silenci i la música omplen la veritable comunicació... potser...
Publica un comentari a l'entrada