Si sóc amb algú,
s’esmuny i es fa l’orni
i a la meva cambra es queixa, en secret.
Un dia esverat, oi?
em diu en la calma.
Una vida aliena
sempre l’atabala.
La meva estimada,
petita i senzilla,
a voltes trapella,
d’altres, fugissera:
solitud amada.
Maria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada