Aquests contes, de Tim Burton, són, diríem, estranys. Quan els comences a llegir t'endinses en un món fantàstic ple de nens i nenes que, aparentment, no són normals. A mida que vas passant les diferents històries el teu gest va canviant, ara dibuixa un somriure, ara un rictus de pena que no s'arriba a a forjar. Amb els dies, després de llegit i quan els comences a rumiar, sí, com fan les vaques, van sorgint de dins del més enllà del teu cervell una sèrie de personatges que et fan veure els contes amb uns altres ulls. El Chico Ostra comença a ser el menjar dels pares per portar a terme una relació insostenible i avorrida; el Chico Momia et va estovant el cor, com la solitud que troba un company però acaba morta per la incomprensió dels ALTRES; o el trist Chico Ancla, i la trista història de la seva mare, lligada a un amor impossible i que acaba enfonsada per la seva pròpia incapacitat de ser estimada. I què dir dels altres pobladors d'aquests contes de "petits monstres entranyables", que no ho són pas més que nosaltres, els del món absurdament normalitzat.
Recomanable.
Maria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada