Aquesta novel·la de Wilkie Collins, és una narració i és, segons diuen, la base de les novel·les de detectius posteriors, junt amb l’altre del mateix autor: “la pedra lunar”. He de reconèixer que té un vocabulari molt ric (gràcies, també, a una bona traducció de Lluís Comes Arderiu), i descriu amb precisió de puntillisme la societat benestant i estrictament encasellada dins unes normes rígides de finals del segle divuit a Anglaterra. No sé si pot ser la influència del seu amic i col·laborador Charles Dickens que la novel·la sigui, pel meu parer, massa extensa i amb massa descripcions que la fan excessivament llarga.
És recomanable llegir-la en el cas que es vulgui profunditzar en les formes de viure d’aquella època i per entendre també les difícils decisions que han de prendre els protagonistes, que per a nosaltres serien gairebé incomprensibles, en el nostre temps. No la recomano per a qui vulgui llegir una novel·la de detectius, tot i que hi ha molts esdeveniments que poden ajudar a mantenir l’interès de la seva lectura. Com a novel·la narrativa, tot i ser d’un altre temps –no massa llunyà-, recomanaria la lectura de Mrs, Dalloway, perfecta tant en la seva descripció del personatge com de la seva psicologia, i amb una extensió justa per a una lectura agradable.
Maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada