PETITA HISTÒRIA

No sé com es diu, però em va venir a veure fa dues nits. Venia amb el seu tricicle, carregat amb les seves poques pertinències i disposada a recórrer mon. Havia estat fins al moment a l’escola del seu poble, amb tots els altres nens i nenes. De tant en tant el seu pare la venia a veure, però des que havia mort la seva mare que ella no es sentia lligada a aquell lloc. En un cistell hi duia el seu gat negre, en Nit, que havia aconseguit tenir amagat en un racó de la seva cambra, probablement perquè en Nit era molt i molt intel·ligent i sabia que havia de callar i només miolar molt fluixet, quan roncava als braços de la nena, la seva protectora i la que l’alimentava amb part del seu menjar. No és que a l’escola passessin gana, no, però no els deixaven treure res del menjador, per evitar que els nens i nenes poguessin alimentar animalons que estava prohibit de tenir-ne.
Anava ben abrigada, i un somriure clar i lluminós li omplia les galtes. No tenia gens de por, el record de la seva mare l’acompanyava i sabia que el món era molt més del que els explicaven. Molt més del que les persones, en sortir de les escoles, vivien.