El sol decanta besades càlides
al cim de les muntanyes
i jo t’espero, encara,
Vessa per la carena,
vesteix els arbres,
il·lumina la casa,
i jo t’espero, encara.
Daura la tarda,
enrogeig l’aire,
esprem els últims raigs
per endolcir la vesprada,
i jo,
t’espero,
encara.
Maria, 23/02/09
23/2/09
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)