Cerques un cau a recer del vent,
copses un pou de desig latent,
i endinses les mans just, als canells:
no més, penses, no més.
Omplen, les bruixes, l’espai dels anhels,
broden, al cor, daurades nits d’estels,
gotims de dolcesa, la pau del bes,
i el joc encén el teu alè.
La nit màgica et desferma,
la lluna et pren l’enteniment,
el cos segueix embogit els canells,
i et capbusses mentre el cor batega:
més, més, més...
Maria
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)